Cada poques generacions, una nova tecnologia ho canvia tot.
Imagina que l’electricitat arriba a un poble rural nord-americà als anys vint del segle XX. Abans que hi arribessin les línies elèctriques, la vida quotidiana estava marcada per límits físics: portar aigua, rentar la roba a mà, conservar aliments amb gel.. el dia pràcticament es donava per acabat quan es ponia el sol. L’electricitat no va transformar totes les llars de la nit al dia, i molts dels seus beneficis van arribar a les persones de manera desigual. Però, a mesura que l’accés s’estenia, la vida ordinària anava canviant. Tenir llum a la nit allargava el dia. Les bombes elèctriques, els electrodomèstics i la refrigeració van reduir algunes de les feines diàries més dures. Les ràdios portaven notícies, música i connexió des de centenars de quilòmetres de distància fins a les llars i els espais comunitaris.
La primera promesa de l’electricitat era pràctica, però el seu impacte més profund va venir de les noves possibilitats que va obrir a mesura que més persones la podien fer servir. Amb el temps, van sorgir moltes possibilitats noves, amb màquines i ordinadors que acceleraven molt el progrés en medicina, enginyeria i molts altres camps. A finals del segle XX, l’esperança de vida mitjana havia augmentat més de 20 anys i la mitjana d'ingressos ajustats a la inflació s’havien gairebé triplicat. Aquests guanys van ser impulsats en bona part pels avenços en l’atenció sanitària, el sanejament i el nivell de vida, molts dels quals van ser possibilitats o accelerats per l’electrificació generalitzada i el progrés tecnològic relacionat.
Això torna a passar amb la IA. La IA aviat serà capaç de fer coses extraordinàries. Però el més rellevant no és la tecnologia per si sola. El més rellevant és què poden fer les persones. amb la IA. Pot ajudar algú a entendre una factura mèdica, aprendre una nova habilitat, crear una petita empresa, tenir cura d’un progenitor gran, comprendre una decisió legal o financera, convertir una idea en realitat o fer un descobriment científic.
Tot i que la fascinació per la llum nocturna probablement es va esvair força ràpid, el que la gent va decidir fer amb ella, no. I com que la tecnologia ha estat una manera fiable d’oferir prosperitat al llarg del temps, creiem que la IA hauria d’estar disponible per a tothom perquè la faci servir tant com necessiti, on i com la necessiti.
Aquest futur no passarà automàticament. Les tecnologies transformadores poden concentrar el poder o poden ampliar-lo. Poden fer la vida més fàcil per a uns quants, o poden ampliar les oportunitats per a molts. El nostre enfocament es basa en la creença que la lA ha de treballar per a les persones: ajudar-les a perseguir els seus propis objectius, augmentar les seves capacitats i distribuir els beneficis d’aquesta tecnologia tan àmpliament com sigui possible.
El nostre primer compromís és desenvolupar la IA al servei de la humanitat. Això vol dir que volem empoderar àmpliament les persones, no veure el poder concentrat en unes quantes empreses, governs o individus. Creiem que el futur més segur és aquell en què el poder es distribueix àmpliament, de manera que més parts del món puguin participar en la construcció d’un ecosistema de resiliència.*
Som optimistes sobre la IA perquè creiem que pot ampliar la capacitat humana i la prosperitat. Però també tenim una visió clara dels riscos. Els sistemes potents han de continuar sent segurs, alineats amb la intenció humana i sotmesos al control humà. La nostra missió a OpenAI és garantir que l’AGI beneficiï tota la humanitat. Això vol dir construir sistemes que ajudin les persones a fer més del que trien, i no sistemes que substitueixin el judici humà sobre el que importa.
Automatitzar-ho tot completament no és el futur que volem. Seria poc satisfactori i seria perillós. La IA ha d’ajudar les persones a perseguir els seus objectius, no deslligar-se’n. A mesura que els sistemes d’IA es tornen més capaços, el paper humà esdevé més important: establir la direcció, prendre decisions de compromís, aplicar el judici i aportar valors, gust, cura i responsabilitat a la feina.
Un paper clau a llarg termini per a les persones serà decidir què val la pena fer.
Creiem que la IA fent recerca sobre IA esdevindrà el factor determinant del ritme de progrés en els pròxims anys. Això importa perquè l’alineament és, en si mateix, un problema de recerca difícil. Per avançar ràpidament i en profunditat, els nostres investigadors necessitaran sistemes d'IA que puguin ajudar a provar idees, trobar errors, explorar alternatives i iterar amb nosaltres.
Però un progrés tècnic més ràpid fa que el judici humà i la coordinació pública siguin més importants, no menys. El futur l’haurien de modelar les persones, les institucions i les societats, no només les empreses que construeixen els sistemes més capaços.
A mesura que continuï el desenvolupament de l’AI d’avantguarda, esperem que la coordinació nacional i global esdevingui més important. Fa temps que creiem que, en última instància, hi hauria d’haver una organització internacional que ajudés a coordinar els principals esforços en IA per reduir el risc catastròfic. La cooperació i els estàndards de seguretat compartits són una part important del camí a seguir, sobretot perquè els incentius al voltant de la competència comercial i nacional són difícils d’evitar. Un objectiu d’una organització així hauria de ser fer possible que el món actuï de manera coordinada, incloent-hi alentir el desenvolupament d’avantguarda quan calgui, perquè la resiliència social, la seguretat i l’alineament puguin mantenir el ritme.
Crear un investigador d’IA automatitzat: un sistema d’IA que pugui accelerar i automatitzar cada cop més el procés de recerca mateix, sense deixar de ser controlable, revisable i connectat amb les persones. Creiem internament que, d’aquí al març del 2028, una part significativa de la nostra recerca podria ser feta per sistemes d’IA en col·laboració amb els nostres investigadors. Per avançar prou en l’alineament, creiem que necessitarem que els sistemes d’IA iterin amb nosaltres. Això ens ajudarà a afrontar la transició cap al món post-AGI per poder decidir col·lectivament el camí cap al futur.
Accelerar l’economia, accelerant el progrés científic, la productivitat i el creixement econòmic, alhora que treballem per garantir que els guanys es comparteixin àmpliament. Tothom hauria de tenir l’oportunitat de participar de manera significativa en la prosperitat que crea la intel·ligència artificial.
Donar a tot el món una AGI personal, empoderant les persones per beneficiar-se d’una de les tecnologies més transformadores de la humanitat de la manera que triïn.
Per poder complir aquest objectiu, entrem en la tercera fase d’OpenAI.
La primera fase d’OpenAI es va centrar a investigar cap a la IA general (AGI). La segona fase va començar quan la nostra recerca va esdevenir rellevant per al món real i ens vam convertir en una empresa de producte: desplegant els nostres sistemes, aprenent de com els feien servir les persones i continuant avançant cap a una AGI segura i en consonància amb la nostra missió.
Ara entrem en la tercera fase. L’economia comença a reconfigurar-se al voltant de la IA. La qüestió central ara és com fer que la IA avançada sigui abundant, assequible, segura, útil i prou fàcil perquè cada persona i organització se’n pugui beneficiar. La capacitat d’avantguarda és només una part de la feina. La tasca més gran és convertir aquesta capacitat en eines que les persones puguin fer servir realment per prosperar.
Per damunt de tot, creiem que una àmplia distribució del poder contribuirà a fer un futur millor. La història de la humanitat mostra que el poder concentrat crea fragilitat, mentre que el poder àmpliament compartit fa les societats més resilients, adaptables i lliures.
Per això l’accés és important. També per això importen la seguretat, la privacitat, l’assequibilitat, els ecosistemes oberts i la supervisió pública.
Un bon futur de la IA no pot ser aquell en què un petit nombre d’institucions controla la major part de la capacitat i de l’avantatge. Hauria de ser un futur en què moltes persones, empreses, comunitats i països puguin construir, beneficiar-se’n i tenir poder. Creiem que aquesta transformació hauria de pertànyer a tothom.
Si ho fem bé, la IA pot esdevenir una base per a una major productivitat, creativitat, progrés científic i oportunitat econòmica per a molts, i assolirem la nostra missió: garantir que l’AGI beneficiï tota la humanitat.
* La resiliència de la IA fa referència a les organitzacions, els sistemes i les persones que la societat podria establir col·lectivament per anticipar-se a les disrupcions impulsades per la IA, resistir-hi, adaptar-s’hi i recuperar-se’n ràpidament. Per exemple, l’automòbil va transformar la societat, però només va arribar a ser àmpliament beneficiós perquè les societats van construir sistemes al voltant seu: cinturons de seguretat, normes de trànsit, permisos de conduir, proves de xoc i infraestructura viària. L’objectiu no era impedir que la gent conduís, sinó fer que una tecnologia potent fos prou resilient per a un ús generalitzat.
